Tots els articles d'aquest blog anteriors a Març del 2018 són fruit del treball cooperatiu de grup Disseny Cabrils i producció conjunta amb Xavier Fernández. La resta d'articles són el meu compromís de continuar explorant aquesta línia del coneixement per aportar idees a una transformació més sostenible del nostre entorn.
Domi Muñoz

Modernitat i tradició:
Temps i clima exerceixen una tremenda influència sobre el benestar humà i la salut. Els éssers humans de sempre han fet habitatges per escapar dels capricis de les variacions climàtiques.
Asseguts a la comoditat de les nostres oficines i llars entre un passat en què l'electricitat era inimaginable i un futur en el qual es possible que sigui inassequible, ens veiem obligats a pensar si el preu que estem disposats a pagar pels nostres estils de vida moderns no es massa alt. Potser ha arribat el moment d'aprofitar la tradició a mes de la tecnologia.


diumenge, 3 de juny de 2018

OMPLIM ELS BUITS

Dóna-li un ús socialment compromès al teu habitatge buit


Durant els últims anys, l’especulació, les crisis econòmiques, o la poca regulació, han convertit el dret de l’habitatge digne en un luxe per cada cop més població. L’augment especulatiu expulsa més famílies de les seves llars. Malgrat aquesta situació o degut a aquesta situació, cada cop són més les famílies que ens organitzem de forma diferent buscant alternatives a les dues úniques que ens ofereix el mercat tradicional: o lloguer, o compra.



Omplim els Buits és una d’aquestes iniciatives que vol contribuir a donar un altre tipus de solució col·lectiva al mercat de l’habitatge. Basat en el model cooperatiu i amb un objectiu final de constituir una cooperativa d’habitatges en cessió d’ús (model Andel), Omplim els Buits comença per mirar de dinamitzar els habitatges buits existents arreu del territori, basant-se en generar la confiança dels propietaris en el projecte, però amb la voluntat d’assolir la capacitat de gestionar, en un futur, els seus propis habitatges cooperatius en cessió d’ús.



Omplim els Buits és un projecte cooperatiu impulsat per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Gestió Veïnal sccl i persones a nivell individual. Pretenem crear i consolidar una cooperativa on les persones sòcies usuàries tinguin el protagonisme en la seva governança, a partir de grups locals arrelats al seu territori.
Aquests grups locals son els encarregats de trobar els habitatges buits en els seus municipis i de fer el primer contacte amb els propietaris. Aquesta gestió de proximitat és un dels valors més importants a ressaltar d’aquest projecte. Un cop realitzat aquest primer contacte, la cooperativa proposa una cessió d’ús de l’habitatge buit perquè aquesta el destini a lloguer social per sota del preu de mercat entre els seus socis. Aquesta cessió de l’habitatge comporta pel propietari la garantia del cobrament mensual de una quota i la responsabilitat de la cooperativa de tota la gestió que comporti el lloguer de l’habitatge.


Els valors de proximitat, de dinamització dels grups locals i de confiança son importants per donar aquesta visió diferent entre el propietari i la cooperativa, que a més ofereix a la propietat revisió tècnica professional de l'habitatge, garantia a la propietat del cobrament de la renda mensualment, finançament per rehabilitació menor per tal d'assolir condicions d'habitabilitat, gestió de la rehabilitació i per descomptat la gestió del lloguer durant tot el temps que duri la cessió d’ús.





Omplim els Buits suposa un compromís col·lectiu per a la dinamització d’una part del parc

 d’habitatge, que, per diferents motius, és una realitat avui en dia.




dimecres, 7 de juny de 2017

REMUNTES: OCUPEM EL CEL


A l’època de Porcioles com alcalde de Barcelona les remuntes van ser conegudes com els barrets de Barcelona, una desordenació en alçada sense reglamentació de l'eixample, ideat per Cerdà.

 
A dia d’avui, les remuntes poden suposar tot el contrari, una ordenació en alçada dels edificis existents. Una remunta pot suposar la creació d’un nou habitatge, ocupant un espai entre mitgeres.
A part de les millores del paisatge urbà que significa omplir els antiestètics espais entre mitgeres, amb les noves tecnologies de la construcció podem aconseguir habitatges de molt alta eficiència energètica i a uns preus molt competitius. Les normatives municipals i els nous POUMs contemplen en moltes ocasions aquesta possibilitat per la creació de nous habitatges a molts dels municipis de Catalunya.
Les remuntes suposen la possibilitat de creació d’habitatges confortables amb alta eficiència energètica, saludables i sostenibles.

 
LA NOSTRA PROPOSTA
 
Un cop detectada una finca amb possibilitat de remunta, s’estudia amb els propietaris i la comunitat de veïns, la possibilitat d’ampliació de l’edifici i la repercussió que pot tenir sobre el mateix. S’estudien les necessitats de tota la finca, normalment les necessitats són:
  • Rehabilitacions estructurals i estètiques per el compliment del ITE
  • Construcció d’ascensors en edificis antics.
  • Reparació integral de cobertes amb millora d’aillaments
  • Rehabilitacions de millora d’eficiència energètica en general.
Un cop estudiades les necessitats, elaborem un pla de viabilitat tècnica i econòmica amb les possibles solucions i plans d'amortització de les inversions. En molts casos la venda dels habitatges nous pot contribuir, si no en la totalitat, sí en gran mesura, en amortitzar les inversions necessàries per les rehabilitacions de les finques.


En l’apart tècnic hem de destacar que les noves formes constructives, desenvolupades els últims anys, ens donen la possibilitats de realitzar construccions industrialitzades lleugeres que pesen al voltant de 250Kg/m2, mentre que una construcció convencional pot arribar a pesar uns 1.000Kg/m2. La fabricació a taller d’aquestes noves estructures també redueixen moltíssim el temps de construcció a obra reduint les molèsties pels veïns.






dimecres, 1 de juny de 2016

LA RENDIBILITAT DE LA CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

Pel seu interès os oferim la traducció de l’article de Óscar Martínez Lamigueiro,
Director BREEAM® a Espanya, publicat a la revista Andalusia Immobiliària (pàg 25)


La transformació cap a un sector de la construcció més sostenible és un procés que vam començar a viure a Espanya. Iniciat en altres països com el Regne Unit o els Estats Units en els anys 90, arriba a Espanya en un moment en què el sector ressorgeix de la seva pitjor crisi en dècades. Molts professionals del sector han vist l'oportunitat perquè el nou cicle immobiliari sigui més racional, amb més qualitat i sostenibilitat.

Construir sostenible és construir bé, amb qualitat, eficiència i respecte al medi. Tots els certificats de construcció sostenible analitzen nombrosos requisits de l'edifici i ofereixen un diagnòstic complet de l'edifici. En el cas de la nostra metodologia s'analitzen les categories de Gestió, Salut i Benestar, Energia, Transport, Aigua, Materials, Residus, Ús ecològic del sòl, Contaminació, i Innovació.
Però parlem de rendibilitat ...

Existeix un sobrecost? En quin període s'amortitza?
Molts estudis han demostrat que construir un edifici sostenible suposa un cost assumible i, més important encara, que el retorn de la inversió està assegurat en un termini raonable. A nivell internacional, el recent informe "Delivering sustainable Buildings" (Sweet Group i BRE, 08/2014) va establir aquest sobrecost en un 1% per a edificis d'oficines, centres de salut i escoles que es van proposar arribar a un nivell de 3 estrelles a la escala BREEAM® de construcció sostenible, que consta de 5 nivells.


A Espanya, la Universitat d'Alacant va publicar un interessant estudi en l'any 2012 (MES Innpacto) que demostrava la viabilitat d'una construcció més sostenible mitjançant un exemple real de 28 habitatges de promoció pública. El sobrecost per assolir el nivell de 3 estrelles era d'un 0,84% sobre un cost de 630 € / m2. Un import que fins i tot podria haver estat menor si les mesures de sostenibilitat fossin contemplades des de la fase de viabilitat del projecte, cosa que no va passar en la promoció analitzada.
Parlem de sobrecost de construcció material, sense tenir en compte els significatius estalvis en consums d'energia i d'aigua durant la vida de l'edifici. L'experiència d'aquest certificat amb més de 541.000 edificis en 77 països des de 1990 ha quantificat l'estalvi energètic en un 30-70%, i la reducció de la despesa d'aigua en un 40% respecte a edificacions estàndard. Estalvis que en moltes ocasions permeten amortitzar el sobrecost inicial en un període de 2 a 5 anys.
A més, una edificació sostenible incrementa el valor dels immobles en millorar la seva funcionalitat, flexibilitat i vida útil. En el cas dels edificis d'ús residencial, segons l'experiència al Regne Unit del Code for Sustainable Homes, l'aplicació del certificat incrementa al voltant d'un 10% el valor dels habitatges sobre les del seu entorn.

En el cas dels edificis d'oficines, l'informe RICS Research de març de 2012 publica un detallat estudi de l'efecte de la certificació en edificis d'oficines a Londres, concloent que els edificis certificats revaloren un 21% els arrendaments i un 18% el preu de compra-venda.

Aquests beneficis també són visibles ja a Espanya per al promotor i per al comprador d'un habitatge. Hi ha ajuntaments que afavoreixen la construcció d'edificis sostenibles perquè perceben els beneficis directes derivats (menys residus, promoció del transport públic, aprovisionament responsable de materials, menys consum energètic i d'aigua, menys contaminació, etc.) i entitats bancàries com Triodos Bank que s'ofereixen millors condicions en les seves hipoteques si l'edifici compta amb un certificat de construcció sostenible internacionalment reconegut.

Barreres a superar
El desconeixement social de les avantatges de la sostenibilitat és el principal obstacle per a l'enlairament de la construcció sostenible a Espanya. Cal traslladar els beneficis que atresora, tant econòmics (menor consum d'aigua i energia, menors costos de manteniment i funcionament, increment de la vida útil de l'edifici, increment del seu valor i de les rendes, etc.), com socials (millora de l'ambient intern i conseqüentment de les condicions de vida i treball dels usuaris) i ambientals (reducció de l'impacte ambiental de l'edificació i de les emissions de CO2).
En aquesta tasca divulgativa, l'Administració pública està començant a assumir un paper protagonista incorporant requisits de sostenibilitat en els seus propis edificis com a element demostratiu, i articulant incentius econòmics i fiscals enfront de la construcció tradicional. Entre les mesures desitjables es poden esmentar deduccions en l'IBI, en el cost de llicència d'obra o la concessió de més edificabilitat a projectes sostenibles.

divendres, 26 de febrer de 2016

COBERTES ENJARDINADES

Últimament estem tornant a parlar de les cobertes verdes, bàsicament pels seus avantatges mediambientals i d'eficiència energètica, però aquestes cobertes no representen cap novetat, ni requereixen tecnologies d'última generació per la seva execució. Tenim exemples del seu ús en arquitectura tradicional tant en climes freds (Islàndia o Escandinàvia) com en els càlids (Tanzània).



Analitzem una mica els avantatges pels quals el seu ús hauria de ser molt més freqüent:
  • El fet de tenir terra i plantes sobre la coberta ens ajuda d'entrada a controlar el clima tant a l'estiu com a l'hivern, donada la seva gran capacitat aïllant i la seva alta inèrcia tèrmica.
  • En emplaçaments fora de les grans ciutats, ens permet disminuir l'impacte paisatgístic de les edificacions. En terrenys en pendent, les cases, vistes des de dalt, poden ser pràcticament invisibles, i ens permet disposar de més espai de jardí.
  • Disminuïm les superfícies pavimentades, absorbim part de la pluja i alleugerim l'ús del sistema de clavegueres.
  • Produïm oxigen i absorbim CO2.
  • Filtrem les partícules contaminants i la pols en les grans ciutats.
  • Reduïm les diferències de temperatura dia-nit.
  • Disminuïm les variacions d'humitat.
  • Les plantes a la coberta ens ofereixen olors agradables.
  • Donem allotjament a insectes i ocells.
  • Són estèticament agradables.
  • Ben executades, les cobertes verdes disposen d'una capa suplementària de protecció de l'element sempre més feble: la làmina impermeabilitzant. En augmentar la seva protecció també farem que es mantingui en bon estat durant més anys.
  • En edificis plurifamiliars, el seu ús col·lectiu contribueix a augmentar les relacions personals entre el veïnat.







    Les cobertes verdes són sobretot planes, però també podem pensar en sostres inclinats i inclús molt inclinats, entre el 35 i el 80%, com en alguns exemples d'arquitectura popular escandinava.






     
    Els components bàsics que ha de tenir un sostre verd són, des de dins cap enfora: 



    - Capa impermeabilitzant.

    - Capa de protecció.

    - Capa de drenatge.

    - Capa de filtratge.

    - Substrat i vegetació.











    El cost de construcció d'un disseny racional, sense excessives complicacions, és només lleugerament superior al de les formes tradicionals. D'altra banda, el seu cost de manteniment és molt reduït, de manera que els seus avantatges són indubtables.

dilluns, 22 de febrer de 2016

TERMOGRAFIA INFRAROJA

La termografia infraroja es podria definir breument com una tècnica que permet, a través de la radiació infraroja que emeten els cossos, la mesura superficial de temperatura. L'instrument que s'usa en termografia per mesurar és la càmera termogràfica. El principal avantatge de la mesura de temperatura mitjançant la termografia és que s'utilitza una tècnica sense contacte, per la qual cosa no afectarà les condicions dels objectes observats.


La càmera termogràfica transforma una imatge infraroja en una imatge radiomètrica, això permet llegir els valors de temperatura. Per tant, cada píxel de la imatge radiomètrica és, de fet, un mesurament de temperatura. Per aconseguir aquesta transformació, s'incorporen a la càmera termogràfica algoritmes complexos. Això converteix la càmera termogràfica en una eina útil amb grans prestacions en el camp de la construcció.







La inspecció d'edificis amb càmeres termogràfiques pot identificar, documentar i corregir diferents problemes constructius, i ajudar a reparar abans que s'agreugin i resultin més costosos.
Una inspecció
per la diagnosi d'edificis amb una càmera termogràfica ajuda a:
  • Visualitzar les pèrdues d'energia.
  • Detectar una errada o defecte en l'aïllament.
  • Localitzar fuites d'aire.
  • Trobar humitat en l'aïllament, a les teulades i murs, tant en l'estructura interior com a l'exterior.
  • Detectar floridura i àrees mal aïllades.
  • Localitzar ponts tèrmics.
  • Localitzar filtracions d'aigua en cobertes.
  • Localitzar trencaments de canonades d'aigua freda, calenta o desguassos.
  • Localitzar trencaments de canonades de calefacció, o terres radiants.
  • Detectar errades de construcció.
  • Trobar avaries en el circuit elèctric.



Per realitzar una reforma energètica d'un habitatge, la inspecció amb una càmera termogràfica pot identificar i avaluar quina serà la inversió més rendible a realitzar.


 

diumenge, 7 de febrer de 2016

SISTEMES DE VENTILACIÓ EN EDIFICACIONS DE CONSUM ENERGÈTIC QUASI NUL.



Les edificacions de consum energètic quasi nul (nZEB) són edificacions construïdes seguint uns estàndards molt elevats d'eficiència energètica que fan que el seu consum sigui quasi nul o d'una petita demanda que pot ser produïda per sistemes de producció energètica de fonts renovables.

Per aconseguir aquest estàndard d'alta eficiència energètica, una edificació nZEB ha de complir dues premisses constructives: un bon aïllament de l'exterior en totes les èpoques de l'any i una gran estanquitat. Però si només tenim en compte aquest valor, podem acabar construint un edifici malalt. Una edificació ben aïllada, amb finestres i portes estanques, sense ponts tèrmics i sense un bon sistema de ventilació integral, pot provocar condensacions, aparició d'humitats a les parets i problemes respiratoris als seus habitants. El que estalviarem en energia ens haurem de gastar en metges...

Un bon sistema de ventilació amb intercanviador de calor en el disseny d'una edificació nZEB ens proporcionarà salut, confort i eficiència energètica.



Salut: L'aire fresc afavoreix el benestar, la son, la concentració i el rendiment. Un ambient sense corrents d'aire evita refredats. Un sistema de ventilació amb intercanviador de calor, gràcies als filtres que incorpora, atrapa la pols fina i el pol·len, sent molt beneficiós per a les persones amb problemes d'al·lèrgies. Un intercanviador de calor entàlpic per a la recuperació de la humitat evita una sequedat excessiva de l'aire a l'hivern o l'excés d'humitat a l'estiu.




Confort: El subministrament òptim d'oxigen, un ambient lliure de corrrents d'aire i un volum de CO2 per sota del valor màxim de 1000 ppm (coeficient de Pettenkofer) afavoreixen el benestar.
El confort i el benestar no són paràmetres mesurables, són sensacions que influeixen directament en el nostre estat d'ànim i per tant també en la nostra salut. Un habitatge, oficina o qualsevol tipus d'edificació que rep de forma constant aire fresc i net i elimina les olors que es produeixen a dins, provoca una sensació de confort contínua als seus habitants.



Eficiència energètica: els sistemes de ventilació amb recuperació de calor recuperen aproximadament el 95% de calor que es produeix dins de l'edificació, el que permet estalvis energètics de fins al 50% de l'energia que es necessita per mantenir temperatures òptimes dins de l'habitatge, tant a l'hivern com a l'estiu.
La utilització d'energies renovables juntament amb un bon sistema de ventilació amb intercanvi de calor, converteix l'edificació en un edifici de consum energètic quasi nul amb unes despeses ràpidament amortitzables.






dilluns, 21 de desembre de 2015

10 raons per les quals les edificacions Passiv House són ideals com a standard de les edificacions de consum quasi nul.


Les edificacions de consum energètic quasi nul (nZEB: nearly Zero Energy Buldings) es caracteritzen per la seva alta eficiència energètica així com per la utilització d’energies de fonts renovables.

La protecció del clima comença a nivell local i la reducció de l’energia utilitzada en els edificis és un dels objectius més importants a assolir. La Directiva Europea 2010/31 / EU insta als estats membres a aconseguir que tots els edificis de nova construcció siguin de "consum energètic quasi nul" a partir del 31 desembre de 2020. Tot i que aquesta data pot semblar una mica llunyana a dia d’avui, si pensem que per edificacions públiques s’ha avançat la data a 31 de desembre de 2018, i que a dia d’avui a tota la província de Brusel·les la normativa obliga a complir amb aquests criteris de consum energètic quasi nul a totes les noves construccions, estem davant d’una qüestió que significa un canvi de paradigma en les formes d’entendre l’arquitectura i la construcció on el medi ambient, la sostenibilitat i el consum energètic prenen un paper fonamental. Per aconseguir el compliment d’aquesta normativa és essencial que la demanda anual de l'edifici en la zona condicionada per a calefacció no sigui superior a 15 kWh / (m²a).
Casa entre encinas. Llnes. Cantabria

Diferents estàndards de construcció s’estan aplicant a Europa per complir amb aquesta normativa, però el que està agafant més rellevància és l’estàndard alemany Passiv House. Extret del llibre “Defining the Nearly Zero Energy Bulding. Passiv House + renewables” coeditat per PassREg ( Municipalities lead the way) i The Inteligent Energy European Programe of the Union European,  us presentem aquestes deu raons per les quals les edificacions Passiv House són ideals com a estàndard de les edificacions de consum energètic quasi nul.
  1. L'estàndard Passiv House forma un concepte integral i avançat que veu l'edifici en el seu conjunt. A causa d'aquest enfocament general, de reducció energètica des de la planificació del projecte, els consums energètics es redueixen des del principi, al que suposa també una reducció dels costos de construcció.
  2. L'estàndard Passiv House ha demostrat tenir èxit en la pràctica, en milers d'edificis construïts sota aquest estàndard arreu del món en els últims 20 anys. El compliment de la norma s'assegura de forma fàcil i fiable per mitjà del Paquet de Planificació Passiv House (PHPP). Pot ser verificat en el futur, mitjançant el PHPP, que continua complint els estàndards de la normativa.
  3. L'estàndard Passiv House està disponible per a tothom; és un estàndard d'assegurament de la qualitat i l'eficiència energètica, i no és una marca protegida.
  4. El concepte Passiv House  és adequat per a nous edificis, així com reformes energètiques. Tots els tipus de materials de construcció es poden utilitzar en Passiv House.                                                                   
Patio Passivhaus. Sevilla
                    
  1. L'estàndard Passiv House es pot combinar amb qualsevol estil arquitectònic i no requereix un mètode construcció particular. Tots els tipus d'edificis es poden construir amb l'estàndard Passiv House. Ja sigui una casa unifamiliar, blocs plurifamiliars, escoles, petites construccions, o fins i tot grans edificis: l'estàndard Passiv House és universalment aplicable.
  2. Amb l’estàndard Passiv House, l'execució meticulosa dels detalls i l'ús de components d'alta qualitat treballen junts per proporcionar un nivell òptim d’eficiència energètica. La qualitat dels components i la quantitat  de dades fiables i comparables per escollir els  materials de construcció i els sistemes construcció més adients, són la base per assolir aquesta certificació.
  3. Diferents programes d’investigació actuals es dediquen a la promoció contínua de l’estàndard Passiv House. Això ha generat que disposem de força manuals que descriuen de forma detallada l’estàndard. Moltes institucions de formació a tot el món es dediquen a formar arquitectes i professionals en Passiv House.
  4. A llarg termini, els costos totals d’una edificació Passiv House són més baixos que els costos dels edificis construïts d'acord amb els estàndards d'energia aplicables en l'actualitat, degut principalment a l’estalvi energètic que es produirà durant la totalitat de la vida útil de l’edificació.
    Edifici d'oficines. Eitting. Alemania
  5. Les edificacions Passiv House consumeixen molt poca energia a causa del seu alt aïllament tèrmic i els seus sistemes de construcció d'alta eficiència energètica. La poca demanda d'energia restant es pot assolir  mitjançant l'ús de fonts renovables d'energia a llarg termini. Totes les fonts d'energia renovables, com per exemple d’utilització de  geotèrmica o/i panells solars per la producció de calefacció o refrigeració, poden ser integrats de forma òptima en un estàndard  Passiv House.
  6. Amb l’estàndard de Passiv House  com a base per a edificis anomenats d’energia plus, de zero energia o baix consum d'energia, és a dir, edificacions de consum energètic quasi nul (nZEB), la revolució energètica és possible!
    Sun Daycare Centre. Gabrovo. Bulgaria


dilluns, 19 d’octubre de 2015

Cohousing com a solució a l'urbanisme dispers




El fenomen de l'habitatge unifamiliar en zones rurals ha estat llargament ignorat com a problemàtica a tot el món, arribant fins i tot a contemplar-se com un factor de qualitat de vida per part de la societat. No obstant això, ens estem adonant que els seus impactes ambientals, socials i econòmics són brutals i, per paradoxal que pugui semblar, és encara tolerat i fins i tot incentivat per la normativa urbanística d'algunes localitats.
La ciutat dispersa es va iniciar als anys 50 als Estats Units durant el boom de l'automòbil. El seu ideòleg va ser l'arquitecte i urbanista Ludwig Hilberseimer, que proposava separar els usos d'habitatge (ciutat jardí) i oficines. En aquell moment el cotxe era símbol de llibertat, vehicle del somni americà, i no hi havia hagut cap crisi del petroli ni es coneixia els efectes nocius de les emissions del CO2 a l'atmosfera.
El major impacte de l'urbanisme dispers és en el propi territori. Una ciutat compacta ocupa molt menys que una dispersa per allotjar al mateix tipus d'habitants, tant per la pròpia ciutat, com per les infraestructures que necessiten.
Totalment relacionat amb la implantació al territori hi ha la mobilitat. A la ciutat compacta, per la seva densitat de població, és viable econòmicament tenir una densa xarxa de transport públic que connecti els diferents punts. Al seu torn, el transport individual comporta un elevat consum de combustibles i elevades emissions de CO2. A més, a la ciutat compacta els usos estan barrejats, de manera que els desplaçaments entre l'habitatge, la feina i l'oci, poden ser menors.
Ens trobem amb el problema a les perifèries de la pràctica totalitat de localitats catalanes. Grans cases aïllades, construïdes en període d'opulència econòmica, difícils i cares de mantenir, que es van deteriorant amb el temps i amb propietaris d'edat cada cop més avançada.
Com densificar d'alguna manera aquestes dites «urbanitzacions» i fer-les més fàcilment sostenibles?. Pensem que una de les opcions possibles és la del cohousing.
Mitjançant el cohousing una cooperativa esdevé propietària / concessionària / arrendatària d'un immoble, cedint l'ús individual com a habitatge de determinades parts del mateix als seus socis, i mantenint àmplies zones comuns per a la col·laboració dels mateixos en un projecte global de vida.
La cooperativa no s'esgota en el procés de promoció, la cooperativa no és un mitjà per esdevenir propietari, és un mitjà per crear una comunitat de vida.

Tots els habitants del cohousing han de compartir una certa filosofia, ja que la idea és establir un espai de vida en comú. Podem trobar-nos des de persones amb visions de vida molt alternatives, fins a col·lectius de gent gran que busquen el cohousing com a solució per a la seva vellesa.


El funcionament pot ser semblant al de les cooperatives de cessió d'ús on funciona un principi democràtic, un soci, un vot, a diferència de les comunitats de propietaris tradicionals on pesa la quota de participació. Els socis han de posar diners, tant a l'hora d'aportar-ho en la seva fundació per l'adquisició de l'immoble, com per les despeses comunes i les quotes hipotecàries, com, per si és el cas, incorporar-se com a soci. També se sol regular la devolució d'aquesta suma en el procediment de sortida del soci de la cooperativa.

Aquesta condició de soci cooperativista és la que li dóna un dret, segons els estatuts aprovats, a residir en l'immoble propietat de la cooperativa, amb una sèrie de drets i obligacions econòmiques i de col·laboració en tasques comuns, serveis a altres membres de la cooperativa, etc.

El cohousing i les cooperatives de cessió d'ús són, doncs, iniciatives molt vàlides per transformar el model urbanístic d'habitatges aïllats tant elevat a Catalunya, d'una forma més sostenible i sense haver de fer-ho créixer.

dilluns, 28 de setembre de 2015

El model Andel

Existeixen alternatives a la propietat tradicional o al lloguer d'habitatges al que tan acostumats estem, ens referim, entre d'altres, a les cooperatives de cessió d'ús. Un dels models més implantats és el model Andel que procedeix dels països escandinaus, especialment de Dinamarca.



La idea original d'aquest model prové d'Anglaterra. El 1844 es va crear la primera Cooperativa per als Treballadors del Tèxtil a Rochdale. La filosofia cooperativa es va expandir ràpidament a Dinamarca i Escandinàvia, i una de les seves branques van ser les cooperatives d'habitatges o Andel. A Dinamarca hi ha més de 125.000 habitatges Andel, 74.000 d'ells només a Copenhaguen on un de cada tres habitants hi viu .



El funcionament es basa en una doble cessió: la del sòl i la del pis. El propietari d'un terreny o immoble infrautilitzat cedeix durant un llarg període de temps -entre 75 i 99 anys- el dret de superfície a una cooperativa de futurs inquilins. Preferentment es dóna en sòl públic. Els socis de la cooperativa assumeixen el cost de la construcció de l'edifici o de la seva rehabilitació a través d'una aportació inicial i d'un crèdit, que s'amortitzaran en assequibles quotes mensuals per sota dels lloguers normals. Una bona alternativa al VPO en moments de carestia econòmica per part de les administracions. Els municipis no tenen diners, però sí propietats o béns immobles per restaurar, i el model contribueix, a més, a reduir els recursos que l'administració ha de destinar als lloguers socials.

Cada habitatge s'assigna a una persona que és la titular del dret d'ús d'aquell espai, sent soci participant i on cadascú paga segons els metres de què gaudeix. Pot fer constar a la seva família o companys de pis com 'unitat de convivència '. Aquest dret no es pot vendre ni hipotecar, però pot llegar als fills o altres integrants de la unitat, sempre que hagin residit al pis amb anterioritat. El titular, però, mai és propietari. Quan desitja abandonar l'habitatge, renuncia al dret d'ús i se li reemborsa l'aportació inicial. El nou inquilí abonarà a la cooperativa la mateixa quantitat com a entrada.

Els socis participen en la presa de decisions del tipus d'habitatge i serveis que vulguin compartir, segons les possibilitats del lloc. Funciona de manera democràtica, els membres habitants d'un habitatge Andel mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, encara que tenen més drets que un llogater convencional, ja que és un model que estableix l'ús indefinit de l'habitatge.

A més, aquest sistema facilita l'autogestió i el bon manteniment de la finca. L'habitatge social tradicional, encara que és en alguns casos imprescindible, presenta un manteniment costós. L'alternativa Andel amb la seva autogestió i la implicació dels seus membres, és un bon model de gestió tal com indiquen alguns estudis realitzats a Dinamarca que demostren el bon manteniment dels habitatges que segueixen aquest model.

Els seus habitants han afirmat que constitueix un model transparent, amb un grau de satisfacció alt ja que el seu funcionament intern fa que els deures i les responsabilitats quedin ben definits.

A falta de legislació concreta que reguli aquestes cooperatives, tota aquesta tradició i tot el desenvolupament de les normes s'haurien de contemplar en els estatuts. Uns estatuts que inclourien tots els aspectes importants, com les obligacions de manteniment, les llistes d'espera, el valor de les entrades, el valor de les despeses, les reformes, la qualitat de soci, els procediments d'exclusió, etc.



Ja hi ha algunes iniciatives en marxa a Catalunya, algunes més consolidades com Cal Cases Cooperativa, Sostre Cívic o Ca la Fou, i d'altres en procés més inicial com Cooperativa La Borda. Estem segurs de que en els propers anys el desenvolupament d'aquest model a Catalunya donarà resposta a la manca d'habitatge social.





dijous, 17 de setembre de 2015

La iniciativa francesa dels EcoQuartiers




Sovint penso en quin hauria de ser el paper de l'administració en el foment de l'arquitectura sostenible. Tant aquí com a la resta de l'estat les iniciatives son mínimes i pràcticament es limiten a la concessió d'algunes subvencions amb fons europeus, i ni tan sols en els plecs de condicions dels concursos públics es tenen en compte prou sovint els criteris que fonamenten aquest tipus d'arquitectura, que necessàriament s'haurà d'imposar, donades les condicions actuals del nostre planeta.

Com quasi sempre, només hem de mirar fora de les nostres fronteres per detectar iniciatives interessants. Voldria parlar-vos dels ecoquartiers francesos.




Un ecoquartier és un projecte de barri que respecta els principis de desenvolupament sostenible i a la vegada  s'adapta a les característiques del seu territori. A França fa anys que des dels poders públics s'estan estimulant aquestes propostes per la via de concedir l'etiqueta de ecoquartier a aquelles operacions que es consideren exemplars .
Per començar es promou que els projectes es facin d'una altra manera. És fonamental la participació de tots els interessats en la ciutat, oferint consultes i eines de supervisió tant per assegurar la qualitat del projecte i la seva adaptació al lloc com per garantir que aquest contribueixi a la millora de la vida quotidiana per a tots els residents i usuaris de l'espai, amb l'establiment d'un entorn saludable i segur, tant públic com privat. Es promou la convivència i la participació en la dinàmica econòmica i territorial, la promoció de la gestió responsable i l'adaptació al canvi climàtic.
Per promoure aquests principis, l'estat ha posat en marxa el 2008 el procés EcoQuartier, que es va materialitzar al desembre de 2012, amb la creació d'etiqueta nacional EcoQuartier.

L'etiqueta EcoQuartier permet encoratjar, donar suport i millorar els projectes de desenvolupament i planificació urbana veritablement sostenibles, independentment de la seva escala o del seu context.
L'etiqueta no és estandard i no ofereix un model únic. Per contra, sí s'assegura la qualitat dels projectes en un nucli de requisits bàsics. Va ser dissenyat com una eina per a la contextualització i l'adaptació de l'enfocament per a tots els tipus de territori, independentment de la seva mida, el seu context, la seva història i la seva cultura.


És per a tots: es demostra que totes les configuracions de projectes són  possibles i que es pot contribuir a la renovació de la urbanització tant en operacions rurals com en ciutats petites o  grans, en barris nous o en rehabilitacions urbanes.
És accessible: es permet a tots els projectes que portin les seves pròpies respostes als objectius de desenvolupament sostenible per assegurar una resposta alhora global,  i adaptada  al seu context.
Fomenta el progrés: en el seu enfocament de tres passos, que reexamina en cada etapa del projecte, la qualitat de la resposta, per recordar la importància de la singularitat i la innovació en el nostre territori.

Tots aquests projectes ecoquartier estan promovent noves formes de vida, un desenvolupament territorial equitatiu i racional i un ús eficient dels recursos i de l'espai agrícola o natural a les ciutats, sigui quina sigui la seva dimensió.

Les intervencions fetes fins ara demostren que als ecoquartiers contribueixen al foment d'estils de vida més naturals. Els resultats solen anar molt més enllà i produeixen canvis més estructurals en el model econòmic i el desenvolupament: estímul a l'economia local, diversitat funcional.

L'objectiu francès: "500.000 habitatges» anuals.

Els ecoquartiers  també són respostes locals a problemes nacionals i internacionals per al 2020:
El "3 x 20" europeu compromet França a arribar a un 23% de la producció d'energia a partir de recursos renovables (contra 12% el 2012), una reducció del 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i a un 20% d'estalvi d'energia per a l'any 2020.
També el Protocol de Nagoya  compromet a  promoure la biodiversitat i implica treballar en una ciutat més compacta, més verda i més desitjable pels seus espais naturals.

En un ecoquartier és possible conciliar els diferents temes ambientals per tal de reduir l'impacte dels edificis en la naturalesa:

Reduir el consum d'energia:
els edificis compleixen requisits molt estrictes amb el consum per metre quadrat  més baix possible. A més quasi tota l'energia és d'origen renovable (solar, generalment).
Millor gestió de viatges amb la limitació del cotxe i el foment de l'ús del transport tou (transport públic, la bicicleta i caminar): es promou  l'ús de la bicicleta mitjançant senders i aparcaments específics per aquests vehicles, vies de vianants que permeten un desplaçament segur, parades de transport públic al barri, etc. Aquesta limitació del cotxe pot fins i tot anar, en alguns casos, fins a la prohibició total del seu ús.
Reducció del consum d'aigua: l'aigua de pluja es recull i s'utilitza per regar les zones verdes, neteja de carrers, o pel subministrament d'aigua del vàter.
Residus : la recollida selectiva dels residus és obligatòria, però els residus verds també es poden compostar fàcilment a través dels llocs previstos per a això - el compost es pot utilitzar per als jardins i espais verds.
Promoure la biodiversitat: S'estudien i es prenen mesures per permetre el desenvolupament de la flora i la fauna local.



Els materials de construcció utilitzats i les obres de construcció poden ser objecte d'atenció especial (ecomaterials, una millor gestió dels residus de la construcció, materials de reutilització com a part d'una rehabilitació ...).
El disseny d'aquests barris concedeix especial importància a la diversitat socioeconòmica, cultural i generacional. Es permet un accés més fàcil als esports i activitats culturals i tant els equipaments com els comerços tenen un caràcter multifuncional.

Finalment es realitza un  suport al llarg de la vida del barri ecològic per educar els nouvinguts i permetre la seva integració en línia amb els objectius del desenvolupament sostenible.

Iniciatives semblants s'estan desenvolupant a Suïssa, Alemanya, Països Baixos, Anglaterra, Dinamarca, Suècia.......... Quan a Catalunya?.