El Mur Trombe

El Mur Trombe és un sistema passiu de calefacció solar que es pot utilitzar per a l'escalfament intern d'habitatges per mitjà de la transferència de calor.

Basat en l'efecte hivernacle, consta d'un vidre exterior (que a l'hemisferi nord ha d'estar orientat al sud i al sud al nord), una càmera d'aire i una paret de gran espessor i densitat pintada d'un color fosc. No utilitza elements mecànics en el seu funcionament.

Les seves funcions són la captació, l'acumulació de l'energia aportada per la radiació solar i la restitució de la calor per radiació a l'espai habitable. La radiació solar travessa el vidre i escalfa el mur. La radiació emesa pel mur no pot travessar de nou el vidre produint l'efecte hivernacle. Com a conseqüència d'això s'escalfa l'aire que hi ha a la cambra.

A més de l'efecte que aporta el mur, escalfant per radiació, hi ha una variant del mur Trombe que inclou dos conjunts d'orificis a la paret de massa, un a la part superior i un altre a la base, de manera que quan l'aire de la cambra s'escalfa per l'energia solar aportada, puja per convecció natural i, travessant el mur pels orificis superiors, passa a l'interior del local. El buit que es crea a la cambra d'aire succiona, a través dels orificis inferiors del mur l'aire fred de l'interior del local i així es produeix una circulació d'aire.

A l'estiu cal el disseny d'algun element de protecció solar i sistemes d'obertura del mur.

La iniciativa francesa de les cases de 100.000 euros

A l’any 2005, Jean Luis Borloo, ministre de cohesió social del govern francès va posar en marxa el que es coneix com la iniciativa Borloo.

Aquest pla consisteix en permetre la possibilitat d’accés a l’habitatge de propietat a famílies amb escassos ingressos equiparant les mensualitats que tindrien que pagar a un lloguer mitja, que en el cas francès es va estipular en uns 550 euros mensuals. D’aquesta manera es calculava que es construiria uns 20-30.000 nous habitatges.

Es tractava de propiciar la construcció d’un habitatge d’un mínim de 85 m2 amb tres dormitoris, el programa funcional típic per una família amb dos fills, de qualitat raonable, amb poc consum energètic i que s’integri harmoniosament en el seu entorn per no mes de 100.000 euros claus en ma, inclòs el preu del terreny. Per aconseguir-ho, el govern estava disposat a baixar l’iva del 19,6 al 5,5%, a mes d’algunes altres subvencions i facilitats i a prendre mesures per evitar l’especulació obligant a que les plusvàlues que podessin generar la transmissió d'aquestes propietats anesin a parar a les arques municipals durant un cert període de temps.

Al Pla classifica els municipis en tres categories:

A la primera, on el terreny es abundant i el seu preu baix, el municipi proporciona aquest a un preu tal que es pugui incloure en els 100.000 euros.

A la segona, on el preu del terreny es mes elevat, dona facilitats pels propietaris que no tindran que pagar l'impost de béns immobiliaris durant un període llarg de temps, a mes d’algunes subvencions (fins els 10.000 euros) en funció de les condicions de cada família.

S’estableix també en aquesta zona un sistema de manera que les famílies poden accedir als habitatges a prova per una temporada limitada per veure si es poden fer càrrec d’una manera còmoda de les cargues financeres que això comporta.

A la tercera, els propietaris s’els cedeix el terreny per part de la municipalitat per uns 20 anys, temps en el qual només paguen l’habitatge. Un cop aquest pagat tenen un altre període de temps per pagar el terreny a l’Ajuntament.

Una iniciativa imaginativa i una bona alternativa a la construcció d’habitatge social típica en el nostre país al implicar en un major grau al futur propietari en el disseny i la construcció del seu habitatge. Propicia la investigació sobre noves formes de construcció a mes de permetre iniciatives de mes petita escala que difícilment es podrien assumir per part d’una iniciativa publica que en aquests moments disposa en alguns llocs de sol urbanitzat invendible i pocs recursos.

Masdar, la ciutat ecològica del estudi Foster per Abu Dhabi

Curiosament, en un lloc com els Emirats Àrabs, amb poca sensibilitat mediambiental i gran abundància de gas natural s’ha plantejat la construcció d’una ciutat-laboratori pionera al mon, d’emissions zero i que quan estigui acabada donarà cabuda a unes 50.000 persones.

El projecte es va iniciar al 2006 i a dies d’avui esta en construcció la segona fase.

S’utilitzen mètodes de construcció de tecnologia punta al hora que antigues practiques de construcció.

Formes compactes amb carrers estrets de forma  ortogonal i estètica tradicional dissenyats per protegir-se i al hora aprofitar-se des càlids vents del desert, una torre de vent amb aigua polvoritzada  per climatitzar una de les places publiques, utilització i control de l’ombra, evitar l’entrada de sol directe als immobles a l’hora que es proporciona il·luminació natural per estalviar energia o d’utilització de gelosies son algunes de les mesures d’arquitectura bioclimàtica que s’han tingut en compte.

Una bona part dels materials de construcció son reciclats, un 40% del acer i es reciclen el 86% dels residus de construcció.

El consum d’aigua dolça s’ha reduït al màxim i es tracten les aigües residuals per utilitzar-les pel rec. Donada l’absència d’aigua dolça natural, quan la ciutat estigui acabada, tota l’aigua vindrà de plantes de dessalinització ecològiques pel sistema de osmosis inversa.

Es produeix el 100% de l’energia elèctrica necessària, el 90% amb diverses i innovadores formes de producció fotovoltaica i el 10% utilitzant la crema de residus.

Contribueix també a l’estalvi d’energia la sensibilització de la població en el seu us racional. Per això hi ha un sistema de control centralitzat de consums d’aigua i electricitat i uns panells informatius pels carrers on es pot obtenir tota la informació i inclús un sistema a base de colors que il·lumina la emblemàtica torre de ventilació de diferent manera segons el comportament energètic del barri sigui adequat o no.

Els diferents barris estan dissenyats de manera que el sistema de transport mes adient sigui anar a peu o en bicicleta i estan prohibits els cotxes. Per la comunicació entre barris funciona un curiós sistema de vehicles magnètics individuals i sense conductor.