Tots els articles d'aquest blog anteriors a Març del 2018 són fruit del treball cooperatiu de grup Disseny Cabrils i producció conjunta amb Xavier Fernández. La resta d'articles són el meu compromís de continuar explorant aquesta línia del coneixement per aportar idees a una transformació més sostenible del nostre entorn.
Domi Muñoz

Modernitat i tradició:
Temps i clima exerceixen una tremenda influència sobre el benestar humà i la salut. Els éssers humans de sempre han fet habitatges per escapar dels capricis de les variacions climàtiques.
Asseguts a la comoditat de les nostres oficines i llars entre un passat en què l'electricitat era inimaginable i un futur en el qual es possible que sigui inassequible, ens veiem obligats a pensar si el preu que estem disposats a pagar pels nostres estils de vida moderns no es massa alt. Potser ha arribat el moment d'aprofitar la tradició a mes de la tecnologia.


dilluns, 28 de setembre del 2015

El model Andel

Existeixen alternatives a la propietat tradicional o al lloguer d'habitatges al que tan acostumats estem, ens referim, entre d'altres, a les cooperatives de cessió d'ús. Un dels models més implantats és el model Andel que procedeix dels països escandinaus, especialment de Dinamarca.



La idea original d'aquest model prové d'Anglaterra. El 1844 es va crear la primera Cooperativa per als Treballadors del Tèxtil a Rochdale. La filosofia cooperativa es va expandir ràpidament a Dinamarca i Escandinàvia, i una de les seves branques van ser les cooperatives d'habitatges o Andel. A Dinamarca hi ha més de 125.000 habitatges Andel, 74.000 d'ells només a Copenhaguen on un de cada tres habitants hi viu .



El funcionament es basa en una doble cessió: la del sòl i la del pis. El propietari d'un terreny o immoble infrautilitzat cedeix durant un llarg període de temps -entre 75 i 99 anys- el dret de superfície a una cooperativa de futurs inquilins. Preferentment es dóna en sòl públic. Els socis de la cooperativa assumeixen el cost de la construcció de l'edifici o de la seva rehabilitació a través d'una aportació inicial i d'un crèdit, que s'amortitzaran en assequibles quotes mensuals per sota dels lloguers normals. Una bona alternativa al VPO en moments de carestia econòmica per part de les administracions. Els municipis no tenen diners, però sí propietats o béns immobles per restaurar, i el model contribueix, a més, a reduir els recursos que l'administració ha de destinar als lloguers socials.

Cada habitatge s'assigna a una persona que és la titular del dret d'ús d'aquell espai, sent soci participant i on cadascú paga segons els metres de què gaudeix. Pot fer constar a la seva família o companys de pis com 'unitat de convivència '. Aquest dret no es pot vendre ni hipotecar, però pot llegar als fills o altres integrants de la unitat, sempre que hagin residit al pis amb anterioritat. El titular, però, mai és propietari. Quan desitja abandonar l'habitatge, renuncia al dret d'ús i se li reemborsa l'aportació inicial. El nou inquilí abonarà a la cooperativa la mateixa quantitat com a entrada.

Els socis participen en la presa de decisions del tipus d'habitatge i serveis que vulguin compartir, segons les possibilitats del lloc. Funciona de manera democràtica, els membres habitants d'un habitatge Andel mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, encara que tenen més drets que un llogater convencional, ja que és un model que estableix l'ús indefinit de l'habitatge.

A més, aquest sistema facilita l'autogestió i el bon manteniment de la finca. L'habitatge social tradicional, encara que és en alguns casos imprescindible, presenta un manteniment costós. L'alternativa Andel amb la seva autogestió i la implicació dels seus membres, és un bon model de gestió tal com indiquen alguns estudis realitzats a Dinamarca que demostren el bon manteniment dels habitatges que segueixen aquest model.

Els seus habitants han afirmat que constitueix un model transparent, amb un grau de satisfacció alt ja que el seu funcionament intern fa que els deures i les responsabilitats quedin ben definits.

A falta de legislació concreta que reguli aquestes cooperatives, tota aquesta tradició i tot el desenvolupament de les normes s'haurien de contemplar en els estatuts. Uns estatuts que inclourien tots els aspectes importants, com les obligacions de manteniment, les llistes d'espera, el valor de les entrades, el valor de les despeses, les reformes, la qualitat de soci, els procediments d'exclusió, etc.



Ja hi ha algunes iniciatives en marxa a Catalunya, algunes més consolidades com Cal Cases Cooperativa, Sostre Cívic o Ca la Fou, i d'altres en procés més inicial com Cooperativa La Borda. Estem segurs de que en els propers anys el desenvolupament d'aquest model a Catalunya donarà resposta a la manca d'habitatge social.





dijous, 17 de setembre del 2015

La iniciativa francesa dels EcoQuartiers




Sovint penso en quin hauria de ser el paper de l'administració en el foment de l'arquitectura sostenible. Tant aquí com a la resta de l'estat les iniciatives son mínimes i pràcticament es limiten a la concessió d'algunes subvencions amb fons europeus, i ni tan sols en els plecs de condicions dels concursos públics es tenen en compte prou sovint els criteris que fonamenten aquest tipus d'arquitectura, que necessàriament s'haurà d'imposar, donades les condicions actuals del nostre planeta.

Com quasi sempre, només hem de mirar fora de les nostres fronteres per detectar iniciatives interessants. Voldria parlar-vos dels ecoquartiers francesos.




Un ecoquartier és un projecte de barri que respecta els principis de desenvolupament sostenible i a la vegada  s'adapta a les característiques del seu territori. A França fa anys que des dels poders públics s'estan estimulant aquestes propostes per la via de concedir l'etiqueta de ecoquartier a aquelles operacions que es consideren exemplars .
Per començar es promou que els projectes es facin d'una altra manera. És fonamental la participació de tots els interessats en la ciutat, oferint consultes i eines de supervisió tant per assegurar la qualitat del projecte i la seva adaptació al lloc com per garantir que aquest contribueixi a la millora de la vida quotidiana per a tots els residents i usuaris de l'espai, amb l'establiment d'un entorn saludable i segur, tant públic com privat. Es promou la convivència i la participació en la dinàmica econòmica i territorial, la promoció de la gestió responsable i l'adaptació al canvi climàtic.
Per promoure aquests principis, l'estat ha posat en marxa el 2008 el procés EcoQuartier, que es va materialitzar al desembre de 2012, amb la creació d'etiqueta nacional EcoQuartier.

L'etiqueta EcoQuartier permet encoratjar, donar suport i millorar els projectes de desenvolupament i planificació urbana veritablement sostenibles, independentment de la seva escala o del seu context.
L'etiqueta no és estandard i no ofereix un model únic. Per contra, sí s'assegura la qualitat dels projectes en un nucli de requisits bàsics. Va ser dissenyat com una eina per a la contextualització i l'adaptació de l'enfocament per a tots els tipus de territori, independentment de la seva mida, el seu context, la seva història i la seva cultura.


És per a tots: es demostra que totes les configuracions de projectes són  possibles i que es pot contribuir a la renovació de la urbanització tant en operacions rurals com en ciutats petites o  grans, en barris nous o en rehabilitacions urbanes.
És accessible: es permet a tots els projectes que portin les seves pròpies respostes als objectius de desenvolupament sostenible per assegurar una resposta alhora global,  i adaptada  al seu context.
Fomenta el progrés: en el seu enfocament de tres passos, que reexamina en cada etapa del projecte, la qualitat de la resposta, per recordar la importància de la singularitat i la innovació en el nostre territori.

Tots aquests projectes ecoquartier estan promovent noves formes de vida, un desenvolupament territorial equitatiu i racional i un ús eficient dels recursos i de l'espai agrícola o natural a les ciutats, sigui quina sigui la seva dimensió.

Les intervencions fetes fins ara demostren que als ecoquartiers contribueixen al foment d'estils de vida més naturals. Els resultats solen anar molt més enllà i produeixen canvis més estructurals en el model econòmic i el desenvolupament: estímul a l'economia local, diversitat funcional.

L'objectiu francès: "500.000 habitatges» anuals.

Els ecoquartiers  també són respostes locals a problemes nacionals i internacionals per al 2020:
El "3 x 20" europeu compromet França a arribar a un 23% de la producció d'energia a partir de recursos renovables (contra 12% el 2012), una reducció del 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i a un 20% d'estalvi d'energia per a l'any 2020.
També el Protocol de Nagoya  compromet a  promoure la biodiversitat i implica treballar en una ciutat més compacta, més verda i més desitjable pels seus espais naturals.

En un ecoquartier és possible conciliar els diferents temes ambientals per tal de reduir l'impacte dels edificis en la naturalesa:

Reduir el consum d'energia:
els edificis compleixen requisits molt estrictes amb el consum per metre quadrat  més baix possible. A més quasi tota l'energia és d'origen renovable (solar, generalment).
Millor gestió de viatges amb la limitació del cotxe i el foment de l'ús del transport tou (transport públic, la bicicleta i caminar): es promou  l'ús de la bicicleta mitjançant senders i aparcaments específics per aquests vehicles, vies de vianants que permeten un desplaçament segur, parades de transport públic al barri, etc. Aquesta limitació del cotxe pot fins i tot anar, en alguns casos, fins a la prohibició total del seu ús.
Reducció del consum d'aigua: l'aigua de pluja es recull i s'utilitza per regar les zones verdes, neteja de carrers, o pel subministrament d'aigua del vàter.
Residus : la recollida selectiva dels residus és obligatòria, però els residus verds també es poden compostar fàcilment a través dels llocs previstos per a això - el compost es pot utilitzar per als jardins i espais verds.
Promoure la biodiversitat: S'estudien i es prenen mesures per permetre el desenvolupament de la flora i la fauna local.



Els materials de construcció utilitzats i les obres de construcció poden ser objecte d'atenció especial (ecomaterials, una millor gestió dels residus de la construcció, materials de reutilització com a part d'una rehabilitació ...).
El disseny d'aquests barris concedeix especial importància a la diversitat socioeconòmica, cultural i generacional. Es permet un accés més fàcil als esports i activitats culturals i tant els equipaments com els comerços tenen un caràcter multifuncional.

Finalment es realitza un  suport al llarg de la vida del barri ecològic per educar els nouvinguts i permetre la seva integració en línia amb els objectius del desenvolupament sostenible.

Iniciatives semblants s'estan desenvolupant a Suïssa, Alemanya, Països Baixos, Anglaterra, Dinamarca, Suècia.......... Quan a Catalunya?.