Pel
seu interès os oferim la traducció de l’article de Óscar
Martínez Lamigueiro,
Director
BREEAM® a Espanya, publicat a la revista Andalusia Immobiliària
(pàg 25)
La
transformació cap a un sector de la construcció més sostenible és
un procés que vam començar a viure a Espanya. Iniciat en altres
països com el Regne Unit o els Estats Units en els anys 90, arriba a
Espanya en un moment en què el sector ressorgeix de la seva pitjor
crisi en dècades. Molts professionals del sector han vist
l'oportunitat perquè el nou cicle immobiliari sigui més racional,
amb més qualitat i sostenibilitat.
Construir
sostenible és construir bé, amb qualitat, eficiència i respecte al
medi. Tots els certificats de construcció sostenible analitzen
nombrosos requisits de l'edifici i ofereixen un diagnòstic complet
de l'edifici. En el cas de la nostra metodologia s'analitzen les
categories de Gestió, Salut i Benestar, Energia, Transport, Aigua,
Materials, Residus, Ús ecològic del sòl, Contaminació, i
Innovació.
Però
parlem de rendibilitat ...
Existeix
un sobrecost? En quin període s'amortitza?
Molts
estudis han demostrat que construir un edifici sostenible suposa un
cost assumible i, més important encara, que el retorn de la inversió
està assegurat en un termini raonable. A nivell internacional, el
recent informe "Delivering sustainable Buildings" (Sweet
Group i BRE, 08/2014) va establir aquest sobrecost en un 1% per a
edificis d'oficines, centres de salut i escoles que es van proposar
arribar a un nivell de 3 estrelles a la escala BREEAM® de
construcció sostenible, que consta de 5 nivells.
A
Espanya, la Universitat d'Alacant va publicar un interessant estudi
en l'any 2012 (MES Innpacto) que demostrava la viabilitat d'una
construcció més sostenible mitjançant un exemple real de 28
habitatges de promoció pública. El sobrecost per assolir el nivell
de 3 estrelles era d'un 0,84% sobre un cost de 630 € / m2. Un
import que fins i tot podria haver estat menor si les mesures de
sostenibilitat fossin contemplades des de la fase de viabilitat del
projecte, cosa que no va passar en la promoció analitzada.
Parlem
de sobrecost de construcció material, sense tenir en compte els
significatius estalvis en consums d'energia i d'aigua durant la vida
de l'edifici. L'experiència d'aquest certificat amb més de 541.000
edificis en 77 països des de 1990 ha quantificat l'estalvi energètic
en un 30-70%, i la reducció de la despesa d'aigua en un 40% respecte
a edificacions estàndard. Estalvis que en moltes ocasions permeten
amortitzar el sobrecost inicial en un període de 2 a 5 anys.
A
més, una edificació sostenible incrementa el valor dels immobles en
millorar la seva funcionalitat, flexibilitat i vida útil. En el cas
dels edificis d'ús residencial, segons l'experiència al Regne Unit
del Code for Sustainable Homes, l'aplicació del certificat
incrementa al voltant d'un 10% el valor dels habitatges sobre les del
seu entorn.
En
el cas dels edificis d'oficines, l'informe RICS Research de març de
2012 publica un detallat estudi de l'efecte de la certificació en
edificis d'oficines a Londres, concloent que els edificis certificats
revaloren un 21% els arrendaments i un 18% el preu de compra-venda.
Aquests
beneficis també són visibles ja a Espanya per al promotor i per al
comprador d'un habitatge. Hi ha ajuntaments que afavoreixen la
construcció d'edificis sostenibles perquè perceben els beneficis
directes derivats (menys residus, promoció del transport públic,
aprovisionament responsable de materials, menys consum energètic i
d'aigua, menys contaminació, etc.) i entitats bancàries com Triodos
Bank que s'ofereixen millors condicions en les seves hipoteques si
l'edifici compta amb un certificat de construcció sostenible
internacionalment reconegut.
Barreres
a superar
El
desconeixement social de les avantatges de la sostenibilitat és el
principal obstacle per a l'enlairament de la construcció sostenible
a Espanya. Cal traslladar els beneficis que atresora, tant econòmics
(menor consum d'aigua i energia, menors costos de manteniment i
funcionament, increment de la vida útil de l'edifici, increment del
seu valor i de les rendes, etc.), com socials (millora de l'ambient
intern i conseqüentment de les condicions de vida i treball dels
usuaris) i ambientals (reducció de l'impacte ambiental de
l'edificació i de les emissions de CO2).
En
aquesta tasca divulgativa, l'Administració pública està començant
a assumir un paper protagonista incorporant requisits de
sostenibilitat en els seus propis edificis com a element demostratiu,
i articulant incentius econòmics i fiscals enfront de la construcció
tradicional. Entre les mesures desitjables es poden esmentar
deduccions en l'IBI, en el cost de llicència d'obra o la concessió
de més edificabilitat a projectes sostenibles.
