Recuperar el fang com a material de construcció

Una de les premisses fonamentals de la construcció sostenible és la utilització de materials de proximitat. Hi han tècniques tradicionals de molt valor i que han estat abandonades, entre elles les diferents modalitats de construcció amb fang.

Quines avantatges ens pot donar recuperar el fang com a material de construcció?

El fang és reutilitzable: el fang es pot utilitzar il·limitadament; no genera runa com els sistemes convencionals. La dificultat de la gestió de runes i el seu transport queda solucionada.

El fang estalvia energia: L'energia requerida per preparar, transportar i treballar el fang en el lloc és molt menor que en els sistemes tradicionals.

El fang economitza despeses de transports: disposem d'aquest material a peu d'obra, en excavar els fonaments.

El comportament tèrmic del fang és molt adequat: És un excel·lent aïllant tèrmic, amb la qual cosa s'aconsegueix un augment en l'eficiència energètica de l'edifici.

És un bon aïllant acústic: La seva gran densitat permet un comportament acústic excel·lent
El fang és apropiat per a la autoconstrucció: Qualsevol pot treballar el fang amb la petita assistència d'un tècnic o un expert.

Regula la humitat ambiental: el fang té la capacitat de mantenir la humitat relativa a l'interior de l'habitatge en un entorn del 50%, la qual és l'ideal per a la salut de l'ésser humà.

Aquestes són les tècniques més usuals de construcció amb fang:

Tapial / Terra premsada

El tapial és una tècnica per fer construccions molt forts que resisteixen el pas del temps. Primer es prepara un motlle de fusta o un altre material per abastar la forma de la paret. Després es fa una barreja humida de sorra, grava i fang i s'omple el motlle amb aquesta barreja, colpejant-la amb un pal gruixut. Quan estigui ben comprimida, es treu el motlle perquè la paret s'assequi bé, i després s'instal·la el motlle en el següent nivell per repetir el mateix procés. Quan estigui acabada, la construcció pot trigar fins a dos anys per curar-se completament i com més temps passi, més es cura i més resistent es fa l'edifici.

Cob i tova
La tova i cob són dues aplicacions diferents de la mateixa barreja de sorra, fang i fibra natural (encara que els dos termes s'intercanvien comunament). La fibra pot ser qualsevol material orgànic sec com palla o «salvadillo» de blat o arròs. Quan aquesta barreja s'aplica de manera lliure amb les mans es coneix com cob i quan s'utilitza en forma de maons es diu tova. Els maons de tova poden ser tan petits com un maó normal o poden tenir fins a dos metres de llarg.

Si es disposa de argila a peu d'obra no es tindria que descartar la seva utilització.