Sovint penso en quin hauria de ser el paper de l'administració en el foment de l'arquitectura sostenible. Tant aquí com a la resta de l'estat les iniciatives son mínimes i pràcticament es limiten a la concessió d'algunes subvencions amb fons europeus, i ni tan sols en els plecs de condicions dels concursos públics es tenen en compte prou sovint els criteris que fonamenten aquest tipus d'arquitectura, que necessàriament s'haurà d'imposar, donades les condicions actuals del nostre planeta.
Com quasi sempre, només hem de mirar fora de les nostres fronteres per detectar iniciatives interessants. Voldria parlar-vos dels ecoquartiers francesos.
Un ecoquartier és un projecte de barri que respecta els principis de desenvolupament sostenible i a la vegada s'adapta a les característiques del seu territori. A França fa anys que des dels poders públics s'estan estimulant aquestes propostes per la via de concedir l'etiqueta de ecoquartier a aquelles operacions que es consideren exemplars .
Per començar es promou que els projectes es facin d'una altra manera. És fonamental la participació de tots els interessats en la ciutat, oferint consultes i eines de supervisió tant per assegurar la qualitat del projecte i la seva adaptació al lloc com per garantir que aquest contribueixi a la millora de la vida quotidiana per a tots els residents i usuaris de l'espai, amb l'establiment d'un entorn saludable i segur, tant públic com privat. Es promou la convivència i la participació en la dinàmica econòmica i territorial, la promoció de la gestió responsable i l'adaptació al canvi climàtic.
Per promoure aquests principis, l'estat ha posat en marxa el 2008 el procés EcoQuartier, que es va materialitzar al desembre de 2012, amb la creació d'etiqueta nacional EcoQuartier.
L'etiqueta EcoQuartier permet encoratjar, donar suport i millorar els projectes de desenvolupament i planificació urbana veritablement sostenibles, independentment de la seva escala o del seu context.
L'etiqueta no és estandard i no ofereix un model únic. Per contra, sí s'assegura la qualitat dels projectes en un nucli de requisits bàsics. Va ser dissenyat com una eina per a la contextualització i l'adaptació de l'enfocament per a tots els tipus de territori, independentment de la seva mida, el seu context, la seva història i la seva cultura.
És accessible: es permet a tots els projectes que portin les seves pròpies respostes als objectius de desenvolupament sostenible per assegurar una resposta alhora global, i adaptada al seu context.
Fomenta el progrés: en el seu enfocament de tres passos, que reexamina en cada etapa del projecte, la qualitat de la resposta, per recordar la importància de la singularitat i la innovació en el nostre territori.
Tots aquests projectes ecoquartier estan promovent noves formes de vida, un desenvolupament territorial equitatiu i racional i un ús eficient dels recursos i de l'espai agrícola o natural a les ciutats, sigui quina sigui la seva dimensió.
Les intervencions fetes fins ara demostren que als ecoquartiers contribueixen al foment d'estils de vida més naturals. Els resultats solen anar molt més enllà i produeixen canvis més estructurals en el model econòmic i el desenvolupament: estímul a l'economia local, diversitat funcional.
L'objectiu francès: "500.000 habitatges» anuals.
Els ecoquartiers també són respostes locals a problemes nacionals i internacionals per al 2020:
El "3 x 20" europeu compromet França a arribar a un 23% de la producció d'energia a partir de recursos renovables (contra 12% el 2012), una reducció del 20% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i a un 20% d'estalvi d'energia per a l'any 2020.
També el Protocol de Nagoya compromet a promoure la biodiversitat i implica treballar en una ciutat més compacta, més verda i més desitjable pels seus espais naturals.
En un ecoquartier és possible conciliar els diferents temes ambientals per tal de reduir l'impacte dels edificis en la naturalesa:
Reduir el consum d'energia: els edificis compleixen requisits molt estrictes amb el consum per metre quadrat més baix possible. A més quasi tota l'energia és d'origen renovable (solar, generalment).
Millor gestió de viatges amb la limitació del cotxe i el foment de l'ús del transport tou (transport públic, la bicicleta i caminar): es promou l'ús de la bicicleta mitjançant senders i aparcaments específics per aquests vehicles, vies de vianants que permeten un desplaçament segur, parades de transport públic al barri, etc. Aquesta limitació del cotxe pot fins i tot anar, en alguns casos, fins a la prohibició total del seu ús.
Reducció del consum d'aigua: l'aigua de pluja es recull i s'utilitza per regar les zones verdes, neteja de carrers, o pel subministrament d'aigua del vàter.
Residus : la recollida selectiva dels residus és obligatòria, però els residus verds també es poden compostar fàcilment a través dels llocs previstos per a això - el compost es pot utilitzar per als jardins i espais verds.
Promoure la biodiversitat: S'estudien i es prenen mesures per permetre el desenvolupament de la flora i la fauna local.
El disseny d'aquests barris concedeix especial importància a la diversitat socioeconòmica, cultural i generacional. Es permet un accés més fàcil als esports i activitats culturals i tant els equipaments com els comerços tenen un caràcter multifuncional.
Finalment es realitza un suport al llarg de la vida del barri ecològic per educar els nouvinguts i permetre la seva integració en línia amb els objectius del desenvolupament sostenible.
Iniciatives semblants s'estan desenvolupant a Suïssa, Alemanya, Països Baixos, Anglaterra, Dinamarca, Suècia.......... Quan a Catalunya?.
