Biomimesis i autosuficiencia

La biomimesis és la imitació tecnològica del funcionament dels organismes vius o dels ecosistemes.

El seu plantejament bàsic és molt senzill: l'evolució ha identificat les solucions òptimes per els éssers vius o els ecosistemes, per tant dediquem-nos a estudiar aquestes solucions òptimes creades per l'evolució.

Hem de comprendre els principis de la vida en els diferents nivells amb l'objectiu de reconstruir les obres humanes i poder encaixar harmoniosament en els sistemes naturals.

La naturalesa és l'única empresa que no ha fallat en milions d'anys. El seu model es basa en una economia sostenible i d'alta productivitat.

Els ecosistemes naturals operen sobre la base de cicles tancats. Cada residu d'un procés es converteix en la matèria primera d'un altre i l'energia primària utilitzada és renovable: sol, vent, energia gravitacional i geotèrmica.

No existeixen residus i la font d'energia és inesgotable en contrast amb l'economia industrial.

La reconstrucció dels sistemes de producció mitjançant la imitació de la producció natural de la biosfera pot ser un element clau en l'era de la postcrisi.

En aquest sentit, fa uns dies s'ha presentat el sistema Smartflower, un sistema complet de generació d'electricitat que representa un pas més cap a l'autosuficiència energètica que estem segurs que s'acabarà imposant tot i els esforços de l'actual Govern d'Espanya per evitar-ho.

"Ens hem inspirat en la natura. Pràcticament cap altra planta aprofita tant l'energia solar com el gira-sol ", assegura Alexander Swatek, fundador de Smartflower, una companyia que ha dedicat quatre anys al desenvolupament d'un producte que apropa la utopia que cada llar produeixi la seva pròpia energia sense dependre del joc de les elèctriques.

Aquest gira-sol intel·ligent que gira a 90 graus del sol per aprofitar al 100% la capacitat dels seus panells pot produir entre 3.600 i 6.200 kwh a l'any, depenent del lloc, suficient per cobrir les necessitats energètiques d'un habitatge unifamiliar, que de mitjana consumeix uns 4.000 kWh.

Per a la seva instal·lació, que segons els seus fabricants és tan senzilla que tot just porta una hora, és necessari un espai de 25 m2 i és que replegat Smartflower ocupa 2,6 m d'alt i 1,4 m d'ample, mentre que obert la seva altura és de 2,9 m i l'amplada arriba als 4,7 m. Disposa d'un sistema de seguretat que plega tot l'aparell quan el ven supera una certa velocitat.

El seu pes proper a una tona pot dificultar la seva instal·lació en moltes teulades i terrasses d'edificis. Això sí, una de les seves grans avantatges és la mobilitat: si per qualsevol motiu es canvia de casa, el sistema simplement s'allibera del sòl i es pot transportar a un altre lloc sense massa complicacions.

El sistema combinat amb una bateria permet perfectament l'autosuficiència d'un habitatge unifamiliar.
Te un cost d'uns 12.000 euros i una vida útil de 25 anys. Feu numeros.

El Mur Trombe

El Mur Trombe és un sistema passiu de calefacció solar que es pot utilitzar per a l'escalfament intern d'habitatges per mitjà de la transferència de calor.

Basat en l'efecte hivernacle, consta d'un vidre exterior (que a l'hemisferi nord ha d'estar orientat al sud i al sud al nord), una càmera d'aire i una paret de gran espessor i densitat pintada d'un color fosc. No utilitza elements mecànics en el seu funcionament.

Les seves funcions són la captació, l'acumulació de l'energia aportada per la radiació solar i la restitució de la calor per radiació a l'espai habitable. La radiació solar travessa el vidre i escalfa el mur. La radiació emesa pel mur no pot travessar de nou el vidre produint l'efecte hivernacle. Com a conseqüència d'això s'escalfa l'aire que hi ha a la cambra.

A més de l'efecte que aporta el mur, escalfant per radiació, hi ha una variant del mur Trombe que inclou dos conjunts d'orificis a la paret de massa, un a la part superior i un altre a la base, de manera que quan l'aire de la cambra s'escalfa per l'energia solar aportada, puja per convecció natural i, travessant el mur pels orificis superiors, passa a l'interior del local. El buit que es crea a la cambra d'aire succiona, a través dels orificis inferiors del mur l'aire fred de l'interior del local i així es produeix una circulació d'aire.

A l'estiu cal el disseny d'algun element de protecció solar i sistemes d'obertura del mur.

La iniciativa francesa de les cases de 100.000 euros

A l’any 2005, Jean Luis Borloo, ministre de cohesió social del govern francès va posar en marxa el que es coneix com la iniciativa Borloo.

Aquest pla consisteix en permetre la possibilitat d’accés a l’habitatge de propietat a famílies amb escassos ingressos equiparant les mensualitats que tindrien que pagar a un lloguer mitja, que en el cas francès es va estipular en uns 550 euros mensuals. D’aquesta manera es calculava que es construiria uns 20-30.000 nous habitatges.

Es tractava de propiciar la construcció d’un habitatge d’un mínim de 85 m2 amb tres dormitoris, el programa funcional típic per una família amb dos fills, de qualitat raonable, amb poc consum energètic i que s’integri harmoniosament en el seu entorn per no mes de 100.000 euros claus en ma, inclòs el preu del terreny. Per aconseguir-ho, el govern estava disposat a baixar l’iva del 19,6 al 5,5%, a mes d’algunes altres subvencions i facilitats i a prendre mesures per evitar l’especulació obligant a que les plusvàlues que podessin generar la transmissió d'aquestes propietats anesin a parar a les arques municipals durant un cert període de temps.

Al Pla classifica els municipis en tres categories:

A la primera, on el terreny es abundant i el seu preu baix, el municipi proporciona aquest a un preu tal que es pugui incloure en els 100.000 euros.

A la segona, on el preu del terreny es mes elevat, dona facilitats pels propietaris que no tindran que pagar l'impost de béns immobiliaris durant un període llarg de temps, a mes d’algunes subvencions (fins els 10.000 euros) en funció de les condicions de cada família.

S’estableix també en aquesta zona un sistema de manera que les famílies poden accedir als habitatges a prova per una temporada limitada per veure si es poden fer càrrec d’una manera còmoda de les cargues financeres que això comporta.

A la tercera, els propietaris s’els cedeix el terreny per part de la municipalitat per uns 20 anys, temps en el qual només paguen l’habitatge. Un cop aquest pagat tenen un altre període de temps per pagar el terreny a l’Ajuntament.

Una iniciativa imaginativa i una bona alternativa a la construcció d’habitatge social típica en el nostre país al implicar en un major grau al futur propietari en el disseny i la construcció del seu habitatge. Propicia la investigació sobre noves formes de construcció a mes de permetre iniciatives de mes petita escala que difícilment es podrien assumir per part d’una iniciativa publica que en aquests moments disposa en alguns llocs de sol urbanitzat invendible i pocs recursos.

Masdar, la ciutat ecològica del estudi Foster per Abu Dhabi

Curiosament, en un lloc com els Emirats Àrabs, amb poca sensibilitat mediambiental i gran abundància de gas natural s’ha plantejat la construcció d’una ciutat-laboratori pionera al mon, d’emissions zero i que quan estigui acabada donarà cabuda a unes 50.000 persones.

El projecte es va iniciar al 2006 i a dies d’avui esta en construcció la segona fase.

S’utilitzen mètodes de construcció de tecnologia punta al hora que antigues practiques de construcció.

Formes compactes amb carrers estrets de forma  ortogonal i estètica tradicional dissenyats per protegir-se i al hora aprofitar-se des càlids vents del desert, una torre de vent amb aigua polvoritzada  per climatitzar una de les places publiques, utilització i control de l’ombra, evitar l’entrada de sol directe als immobles a l’hora que es proporciona il·luminació natural per estalviar energia o d’utilització de gelosies son algunes de les mesures d’arquitectura bioclimàtica que s’han tingut en compte.

Una bona part dels materials de construcció son reciclats, un 40% del acer i es reciclen el 86% dels residus de construcció.

El consum d’aigua dolça s’ha reduït al màxim i es tracten les aigües residuals per utilitzar-les pel rec. Donada l’absència d’aigua dolça natural, quan la ciutat estigui acabada, tota l’aigua vindrà de plantes de dessalinització ecològiques pel sistema de osmosis inversa.

Es produeix el 100% de l’energia elèctrica necessària, el 90% amb diverses i innovadores formes de producció fotovoltaica i el 10% utilitzant la crema de residus.

Contribueix també a l’estalvi d’energia la sensibilització de la població en el seu us racional. Per això hi ha un sistema de control centralitzat de consums d’aigua i electricitat i uns panells informatius pels carrers on es pot obtenir tota la informació i inclús un sistema a base de colors que il·lumina la emblemàtica torre de ventilació de diferent manera segons el comportament energètic del barri sigui adequat o no.

Els diferents barris estan dissenyats de manera que el sistema de transport mes adient sigui anar a peu o en bicicleta i estan prohibits els cotxes. Per la comunicació entre barris funciona un curiós sistema de vehicles magnètics individuals i sense conductor.

Recuperar el fang com a material de construcció

Una de les premisses fonamentals de la construcció sostenible és la utilització de materials de proximitat. Hi han tècniques tradicionals de molt valor i que han estat abandonades, entre elles les diferents modalitats de construcció amb fang.

Hassan Fathy (1899-1989)

Va ser un notable arquitecte egipci pioner de l'arquitectura bioclimatica i de la reinterpretació tecnològica de l'arquitectura tradicional del desert.

Els Badgirs de Yazd

La ciutat de Yazd, a Iran és molt coneguda per els seus Badgirs. Són captadors de vents que funcionen com condicionadors d'aire.
Tecnologia amb 3000 anys d'antiguitat.

Que es l'arquitectura bioclimàtica?

Arquitectura bioclimàtica es aquella que aconsegueix un bon confort pels usuaris controlant o utilitzant els elements naturals (el sol, el vent, la pluja, la vegetació, etc) a mes de les propietats dels materials de construcció (capacitat aïllant, inèrcia tèrmica, control de la humitat, etc).