Tots els articles d'aquest blog anteriors a Març del 2018 són fruit del treball cooperatiu de grup Disseny Cabrils i producció conjunta amb Xavier Fernández. La resta d'articles són el meu compromís de continuar explorant aquesta línia del coneixement per aportar idees a una transformació més sostenible del nostre entorn.
Domi Muñoz

Modernitat i tradició:
Temps i clima exerceixen una tremenda influència sobre el benestar humà i la salut. Els éssers humans de sempre han fet habitatges per escapar dels capricis de les variacions climàtiques.
Asseguts a la comoditat de les nostres oficines i llars entre un passat en què l'electricitat era inimaginable i un futur en el qual es possible que sigui inassequible, ens veiem obligats a pensar si el preu que estem disposats a pagar pels nostres estils de vida moderns no es massa alt. Potser ha arribat el moment d'aprofitar la tradició a mes de la tecnologia.


divendres, 2 de gener del 2015

Hassan Fathy (1899-1989)

Va ser un notable arquitecte egipci pioner de l'arquitectura bioclimatica i de la reinterpretació tecnològica de l'arquitectura tradicional del desert.
En els seus dissenys va integrar les condicions climàtiques, consideracions de salut pública i la recuperació d'antigues i experimentades tècniques. Basant-se en l'estudi del comportament termal dels edificis tradicionals, va incorporar maons més densos i dissenys tradicionals per produir corrents naturals de circulació d'aire per millorar la temperatura a l'interior de les cases.



Fathy va utilitzar mètodes de disseny i materials tradicionals. Ell mateix va capacitar als habitants del lloc per fer els seus propis materials i construir els seus propis edificis.
Les condicions climàtiques, les consideracions de salut pública, i les habilitats dels oficis tradicionals, també van determinar el seu estil. Sobre la base de la formació d'estructures constructives dels edificis tradicionals, Fathy va anar incorporant denses parets de maó i patis per aconseguir una refrigeració passiva.

El 1937 va dissenyar i va exposar els seus primers projectes de cases de tova per al baix Egipte. El 1941 va construir estructures de tova incorporant la volta inclinada, en una casa pilot en Bahtim, Egipte, comissionat per la Reial Societat d'Agricultura.
La Mesquita de Gurna, Egipte (1945), dissenyada com a part integral de tot un poble, Nova Gurna, va ser
el primer exemple d'una arquitectura vernacular remodelada a través de la interpretació de la construcció tradicional per un arquitecte


Actualment se li considera el precursor de l'arquitectura bioclimàtica en el desert i dels plantejaments sobre la ventilació per a la millora de la temperatura utilitzant recursos tradicionals. Els seus edificis no compten amb aparells de refrigeració i, però, tenen un comportament tèrmic molt superior als edificis que es construeixen actualment a Egipte. En els seus projectes combina hàbilment la tova com a material de construcció amb un sistema de refrigeració natural que funciona amb aigua i el vent.
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , , , ,