COBERTES ENJARDINADES

Últimament estem tornant a parlar de les cobertes verdes, bàsicament pels seus avantatges mediambientals i d'eficiència energètica, però aquestes cobertes no representen cap novetat, ni requereixen tecnologies d'última generació per la seva execució. Tenim exemples del seu ús en arquitectura tradicional tant en climes freds (Islàndia o Escandinàvia) com en els càlids (Tanzània).

Analitzem una mica els avantatges pels quals el seu ús hauria de ser molt més freqüent:

• El fet de tenir terra i plantes sobre la coberta ens ajuda d'entrada a controlar el clima tant a l'estiu com a l'hivern, donada la seva gran capacitat aïllant i la seva alta inèrcia tèrmica.
• En emplaçaments fora de les grans ciutats, ens permet disminuir l'impacte paisatgístic de les edificacions. En terrenys en pendent, les cases, vistes des de dalt, poden ser pràcticament invisibles, i ens permet disposar de més espai de jardí.
• Disminuïm les superfícies pavimentades, absorbim part de la pluja i alleugerim l'ús del sistema de clavegueres.
• Produïm oxigen i absorbim CO2.
• Filtrem les partícules contaminants i la pols en les grans ciutats.
• Reduïm les diferències de temperatura dia-nit.
• Disminuïm les variacions d'humitat.
• Les plantes a la coberta ens ofereixen olors agradables.
• Donem allotjament a insectes i ocells.
• Són estèticament agradables.
• Ben executades, les cobertes verdes disposen d'una capa suplementària de protecció de l'element sempre més feble: la làmina impermeabilitzant. En augmentar la seva protecció també farem que es mantingui en bon estat durant més anys.
• En edificis plurifamiliars, el seu ús col·lectiu contribueix a augmentar les relacions personals entre el veïnat.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  Les cobertes verdes són sobretot planes, però també podem pensar en sostres inclinats i inclús molt inclinats, entre el 35 i el 80%, com en alguns exemples d'arquitectura popular escandinava.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
   
  Els components bàsics que ha de tenir un sostre verd són, des de dins cap enfora: 
  
  
  
  
  
  
  
  - Capa impermeabilitzant.
  
  
  - Capa de protecció.
  
  
  - Capa de drenatge.
  
  
  - Capa de filtratge.
  
  
  - Substrat i vegetació.
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  
  El cost de construcció d'un disseny racional, sense excessives complicacions, és només lleugerament superior al de les formes tradicionals. D'altra banda, el seu cost de manteniment és molt reduït, de manera que els seus avantatges són indubtables.
  
  

TERMOGRAFIA INFRAROJA

La termografia infraroja es podria definir breument com una tècnica que permet, a través de la radiació infraroja que emeten els cossos, la mesura superficial de temperatura. L'instrument que s'usa en termografia per mesurar és la càmera termogràfica. El principal avantatge de la mesura de temperatura mitjançant la termografia és que s'utilitza una tècnica sense contacte, per la qual cosa no afectarà les condicions dels objectes observats.

La càmera termogràfica transforma una imatge infraroja en una imatge radiomètrica, això permet llegir els valors de temperatura. Per tant, cada píxel de la imatge radiomètrica és, de fet, un mesurament de temperatura. Per aconseguir aquesta transformació, s'incorporen a la càmera termogràfica algoritmes complexos. Això converteix la càmera termogràfica en una eina útil amb grans prestacions en el camp de la construcció.

La inspecció d'edificis amb càmeres termogràfiques pot identificar, documentar i corregir diferents problemes constructius, i ajudar a reparar abans que s'agreugin i resultin més costosos.
Una inspecció per la diagnosi d'edificis amb una càmera termogràfica ajuda a:

• Visualitzar les pèrdues d'energia.
  
• Detectar una errada o defecte en l'aïllament.
  
• Localitzar fuites d'aire.
  
• Trobar humitat en l'aïllament, a les teulades i murs, tant en l'estructura interior com a l'exterior.
  
• Detectar floridura i àrees mal aïllades.
  
• Localitzar ponts tèrmics.
  
• Localitzar filtracions d'aigua en cobertes.
  
• Localitzar trencaments de canonades d'aigua freda, calenta o desguassos.
  
• Localitzar trencaments de canonades de calefacció, o terres radiants.
  
• Detectar errades de construcció.
  
• Trobar avaries en el circuit elèctric.
  

Per realitzar una reforma energètica d'un habitatge, la inspecció amb una càmera termogràfica pot identificar i avaluar quina serà la inversió més rendible a realitzar.

 

SISTEMES DE VENTILACIÓ EN EDIFICACIONS DE CONSUM ENERGÈTIC QUASI NUL.

Les edificacions de consum energètic quasi nul (nZEB) són edificacions construïdes seguint uns estàndards molt elevats d'eficiència energètica que fan que el seu consum sigui quasi nul o d'una petita demanda que pot ser produïda per sistemes de producció energètica de fonts renovables.

Per aconseguir aquest estàndard d'alta eficiència energètica, una edificació nZEB ha de complir dues premisses constructives: un bon aïllament de l'exterior en totes les èpoques de l'any i una gran estanquitat. Però si només tenim en compte aquest valor, podem acabar construint un edifici malalt. Una edificació ben aïllada, amb finestres i portes estanques, sense ponts tèrmics i sense un bon sistema de ventilació integral, pot provocar condensacions, aparició d'humitats a les parets i problemes respiratoris als seus habitants. El que estalviarem en energia ens haurem de gastar en metges...

Un bon sistema de ventilació amb intercanviador de calor en el disseny d'una edificació nZEB ens proporcionarà salut, confort i eficiència energètica.

Salut: L'aire fresc afavoreix el benestar, la son, la concentració i el rendiment. Un ambient sense corrents d'aire evita refredats. Un sistema de ventilació amb intercanviador de calor, gràcies als filtres que incorpora, atrapa la pols fina i el pol·len, sent molt beneficiós per a les persones amb problemes d'al·lèrgies. Un intercanviador de calor entàlpic per a la recuperació de la humitat evita una sequedat excessiva de l'aire a l'hivern o l'excés d'humitat a l'estiu.

Confort: El subministrament òptim d'oxigen, un ambient lliure de corrrents d'aire i un volum de CO2 per sota del valor màxim de 1000 ppm (coeficient de Pettenkofer) afavoreixen el benestar.

El confort i el benestar no són paràmetres mesurables, són sensacions que influeixen directament en el nostre estat d'ànim i per tant també en la nostra salut. Un habitatge, oficina o qualsevol tipus d'edificació que rep de forma constant aire fresc i net i elimina les olors que es produeixen a dins, provoca una sensació de confort contínua als seus habitants.

Eficiència energètica: els sistemes de ventilació amb recuperació de calor recuperen aproximadament el 95% de calor que es produeix dins de l'edificació, el que permet estalvis energètics de fins al 50% de l'energia que es necessita per mantenir temperatures òptimes dins de l'habitatge, tant a l'hivern com a l'estiu.

La utilització d'energies renovables juntament amb un bon sistema de ventilació amb intercanvi de calor, converteix l'edificació en un edifici de consum energètic quasi nul amb unes despeses ràpidament amortitzables.