La idea original d'aquest model prové d'Anglaterra. El 1844 es va crear la primera Cooperativa per als Treballadors del Tèxtil a Rochdale. La filosofia cooperativa es va expandir ràpidament a Dinamarca i Escandinàvia, i una de les seves branques van ser les cooperatives d'habitatges o Andel. A Dinamarca hi ha més de 125.000 habitatges Andel, 74.000 d'ells només a Copenhaguen on un de cada tres habitants hi viu .
El funcionament es basa en una doble cessió: la del sòl i la del pis. El propietari d'un terreny o immoble infrautilitzat cedeix durant un llarg període de temps -entre 75 i 99 anys- el dret de superfície a una cooperativa de futurs inquilins. Preferentment es dóna en sòl públic. Els socis de la cooperativa assumeixen el cost de la construcció de l'edifici o de la seva rehabilitació a través d'una aportació inicial i d'un crèdit, que s'amortitzaran en assequibles quotes mensuals per sota dels lloguers normals. Una bona alternativa al VPO en moments de carestia econòmica per part de les administracions. Els municipis no tenen diners, però sí propietats o béns immobles per restaurar, i el model contribueix, a més, a reduir els recursos que l'administració ha de destinar als lloguers socials.
Cada habitatge s'assigna a una persona que és la titular del dret d'ús d'aquell espai, sent soci participant i on cadascú paga segons els metres de què gaudeix. Pot fer constar a la seva família o companys de pis com 'unitat de convivència '. Aquest dret no es pot vendre ni hipotecar, però pot llegar als fills o altres integrants de la unitat, sempre que hagin residit al pis amb anterioritat. El titular, però, mai és propietari. Quan desitja abandonar l'habitatge, renuncia al dret d'ús i se li reemborsa l'aportació inicial. El nou inquilí abonarà a la cooperativa la mateixa quantitat com a entrada.
Els socis participen en la presa de decisions del tipus d'habitatge i serveis que vulguin compartir, segons les possibilitats del lloc. Funciona de manera democràtica, els membres habitants d'un habitatge Andel mai poden transformar-lo en una propietat tradicional, encara que tenen més drets que un llogater convencional, ja que és un model que estableix l'ús indefinit de l'habitatge.
A més, aquest sistema facilita l'autogestió i el bon manteniment de la finca. L'habitatge social tradicional, encara que és en alguns casos imprescindible, presenta un manteniment costós. L'alternativa Andel amb la seva autogestió i la implicació dels seus membres, és un bon model de gestió tal com indiquen alguns estudis realitzats a Dinamarca que demostren el bon manteniment dels habitatges que segueixen aquest model.
Els seus habitants han afirmat que constitueix un model transparent, amb un grau de satisfacció alt ja que el seu funcionament intern fa que els deures i les responsabilitats quedin ben definits.
A falta de legislació concreta que reguli aquestes cooperatives, tota aquesta tradició i tot el desenvolupament de les normes s'haurien de contemplar en els estatuts. Uns estatuts que inclourien tots els aspectes importants, com les obligacions de manteniment, les llistes d'espera, el valor de les entrades, el valor de les despeses, les reformes, la qualitat de soci, els procediments d'exclusió, etc.
Ja hi ha algunes iniciatives en marxa a Catalunya, algunes més consolidades com Cal Cases Cooperativa, Sostre Cívic o Ca la Fou, i d'altres en procés més inicial com Cooperativa La Borda. Estem segurs de que en els propers anys el desenvolupament d'aquest model a Catalunya donarà resposta a la manca d'habitatge social.
