Tots els articles d'aquest blog anteriors a Març del 2018 són fruit del treball cooperatiu de grup Disseny Cabrils i producció conjunta amb Xavier Fernández. La resta d'articles són el meu compromís de continuar explorant aquesta línia del coneixement per aportar idees a una transformació més sostenible del nostre entorn.
Domi Muñoz

Modernitat i tradició:
Temps i clima exerceixen una tremenda influència sobre el benestar humà i la salut. Els éssers humans de sempre han fet habitatges per escapar dels capricis de les variacions climàtiques.
Asseguts a la comoditat de les nostres oficines i llars entre un passat en què l'electricitat era inimaginable i un futur en el qual es possible que sigui inassequible, ens veiem obligats a pensar si el preu que estem disposats a pagar pels nostres estils de vida moderns no es massa alt. Potser ha arribat el moment d'aprofitar la tradició a mes de la tecnologia.


dilluns, 6 d’abril del 2015

La iniciativa francesa de les cases de 100.000 euros



A l’any 2005, Jean Luis Borloo, ministre de cohesió social del govern francès va posar en marxa el que es coneix com la iniciativa Borloo.


Resultado de imagen de maisons 100 000 euros
Aquest pla consisteix en permetre la possibilitat d’accés a l’habitatge de propietat a famílies amb escassos ingressos equiparant les mensualitats que tindrien que pagar a un lloguer mitja, que en el cas francès es va estipular en uns 550 euros mensuals. D’aquesta manera es calculava que es construiria uns 20-30.000 nous habitatges.


Resultado de imagen de maisons 100 000 euros
Es tractava de propiciar la construcció d’un habitatge d’un mínim de 85 m2 amb tres dormitoris, el programa funcional típic per una família amb dos fills, de qualitat raonable, amb poc consum energètic i que s’integri harmoniosament en el seu entorn per no mes de 100.000 euros claus en ma, inclòs el preu del terreny. Per aconseguir-ho, el govern estava disposat a baixar l’iva del 19,6 al 5,5%, a mes d’algunes altres subvencions i facilitats i a prendre mesures per evitar l’especulació obligant a que les plusvàlues que podessin generar la transmissió d'aquestes propietats anesin a parar a les arques municipals durant un cert període de temps.
Al Pla classifica els municipis en tres categories:
A la primera, on el terreny es abundant i el seu preu baix, el municipi proporciona aquest a un preu tal que es pugui incloure en els 100.000 euros.
A la segona, on el preu del terreny es mes elevat, dona facilitats pels propietaris que no tindran que pagar l'impost de béns immobiliaris durant un període llarg de temps, a mes d’algunes subvencions (fins els 10.000 euros) en funció de les condicions de cada família.
S’estableix també en aquesta zona un sistema de manera que les famílies poden accedir als habitatges a prova per una temporada limitada per veure si es poden fer càrrec d’una manera còmoda de les cargues financeres que això comporta.
A la tercera, els propietaris s’els cedeix el terreny per part de la municipalitat per uns 20 anys, temps en el qual només paguen l’habitatge. Un cop aquest pagat tenen un altre període de temps per pagar el terreny a l’Ajuntament.

Una iniciativa imaginativa i una bona alternativa a la construcció d’habitatge social típica en el nostre país al implicar en un major grau al futur propietari en el disseny i la construcció del seu habitatge. Propicia la investigació sobre noves formes de construcció a mes de permetre iniciatives de mes petita escala que difícilment es podrien assumir per part d’una iniciativa publica que en aquests moments disposa en alguns llocs de sol urbanitzat invendible i pocs recursos.